SHADOW, La pandèmia... quan vam aprendre a parlar, a sentir i a escoltar...

-

 


Durant la pandèmia es va començar a donar importància en els joves quan ens

van dir que havíem d’estar tancats a casa durant 14 dies. Va ser una

tonteria, dues setmanes de vacances que passaríem a casa però aquest

dies es van anar allargant i la nostre preocupació per poder gaudir dels

caps de setmana pel poble, els plans amb amics... s’havien parat. 


De cop va sorgir la impaciència i sobretot la preocupació i la por davant de la

incertesa de com serà la nova realitat. Vam entrar en una nova vida: ens

vam enganxar a la pantalla intentant arribar a sentir a les persones que

estaven a l’altra banda d’aquesta i vam pensar que això mai acabaria.


La situació de la pandèmia ens ha canviat la manera de veure-ho tot, no

ella sola sinó les persones que han aparegut amb aquesta. Durant tot

aquest temps ens limitàvem a aprofitar al màxim la nostre casa i les

persones amb qui convivíem i això a molts ens va poder unir o separar.

Vivíem diàriament al mateix lloc, les mateixes quatre parets i les mateixes

veus. Ens va saturar però sempre teníem a aquella persona que ens

calmava, que ens passàvem hores parlant amb ella. La quarantena ens va

ensenyar a parlar, a sentir i a escoltar. Els mesos no avançaven i només

sabíem que no teníem un dia en què podríem tornar a sortir i viure

la vida anterior que ja ni normalitzàvem.





Quan vam començar a sortir no reconeixíem aquelles cares, portaven un

filtre a les boques que no ens deixaven fer petons i una pantalla protectora

de por que no ens permetia abraçar. Es veien les distàncies entre la gent

quan el primer que volien fer era demostrar el molt que es trobaven a

faltar. Vam estar esperant ben bé mig any per poder estar amb aquella

persona, fer-li un petó i explicar-li tot el que havia passat. No trobaves a

faltar aquella pantalla que us separava, aquella que quan estaves tancada

tant t’apropava a ell. Durant tot aquest temps vam conèixer a gent que no

sabíem ni el seu nom i vam oblidar a aquella que buscaves cada dia a

l’institut. Ens vam conèixer a nosaltres mateixos i com volíem viure el que

teníem per davant.




Totes aquelles responsabilitats que ens treien les festes, els sopars als

restaurants, els plans... ens les van treure, ens vam quedar sols, cara a cara

amb aquelles responsabilitats que sempre intentàvem evitar. Ens van

deixar amb nosaltres mateixos. Estàvem massa en contacte amb els

nostres propis pensaments sense distraccions. Això ens va afectar

psicològicament i aquests són els canvis que hem pogut experimentar

gràcies a la pandèmia. Sempre podem posar en dubte si ho agrairem o no

però mai qüestionarem que la pandèmia va ser un abans i un després, en

el nostre dia a dia, en el nostre propi coneixement i com relacionar-nos

amb els altres.




Comentaris

  1. Anònim22 d’abril del 2022, a les 1:25

    Jo, Laia, trio SHADOW com a tercer premi pels motius següents:
    - Està molt ben redactat
    - Té un nivell de profunditat i el text és totalment veritat, qualsevol de nosaltres pot sentir-se identificat/da amb el text
    - Parla de la pandèmia, qual tots hem viscut i fa reflexionar

    ResponElimina
  2. Unknown22 d’abril del 2022, a les 1:43

    Jo, Edurne li dono el 3r premi perque coinsidero que es un text:
    -adecuat per llegir-ho.
    -realista.
    -parla de sobre la `pandemia que hem viscut.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

EXIT, Valorant les petites coses

-
Imatge
  Depèn de a qui preguntis, la millor o la pitjor etapa de la seva vida.  Probablement, si preguntes a un nen de vuit anys, et dirà que va encantar-li tenir un estiu de sis mesos i què no anar al cole li va semblar genial… en canvi, un adolescent d’uns quinze et diria que al principi li “molava”, però que després va començar a trobar a faltar sortir… Un adult et respondria que el teletreball agoviaba i un pobre avi que n’estava fart d’estar a casa. Tot això són punts de vista, però crec que al cap i a la fi a tots ens va afectar la pandèmia, tres mesos tancats a casa sense contacte amb les persones, tant les que estimem com els desconeguts, són durs. Però ja no només parlar d’aquests tres mesos que, realment, només foren l’inici de tot això, sinó també parlar del després, tota aquesta eternitat amb restriccions, limitacions, prohibicions tan dures…  Ha estat una etapa molt dura de la humanitat però també ha tingut les seves coses bones i ens ha donat bons aprenentatges. ...
Més informació

SALT, Els avenços tecnològics ens fan més lliures?

-
Imatge
Els avanços tecnològics són una cosa que tots l'hem experimentat en la darrera època de la revolució tecnològica. Quelcom que fa que la nostra vida sigui més senzilla, però que pot ser perillós perquè el perill de la singularitat tecnològica és una cosa que sempre és present al món això es pot veure amb les IA, que ara mateix són més intel·ligents que moltes persones. Actualment això ha fet que crear una limitació a la tecnologia perquè podria ser perillós deixar que avanci. Superar una IA al seu màxim nivell és una cosa gairebé impossible: ara imagina això però en soldats amb intel·ligències més avançades, seria el perfecte per a les potències mundials soldats que no senten... però perillós perquè potser la humanitat desapareixeria irremediablement. 
Més informació

LLUNA, COM SOLUCIONAR EL CANVI CLIMÀTIC?

-
Imatge
Avui en dia el canvi climàtic està molt present en les nostres vides, ja que poc a poc la situació ha anat empitjorant i avui en dia està al límit. Jo crec que això ho podríem haver evitat fa anys, però encara podem fer coses per solucionar-ho.  La primera cosa que podem fer i que és molt important és reciclar, perquè es pot estalviar els recursos naturals i d’aquesta manera ajuda a conservar els boscos. També es poden fabricar nous productes amb materials reciclats.  Una altra cosa és disminuir l’ús del cotxe i anar més en transport públic o comprar un cotxe elèctric, perquè el cotxe fa que s’acumulin els gasos a l’atmosfera provocant l’escalfament global.  En conclusió, no hem d’ignorar més el canvi climàtic perquè cada cop està pitjor. Si tots canviem petites coses per altres millors, ajudem al món a què sigui millor i a què puguem sobreviure nosaltres mateixos. També amb l’ajuda de l’educació podem fer que les pròximes generacions estiguin millor informats i intentin ...
Més informació

VAINILLA, La gelosia... serveix d'alguna cosa a l'amor?

-
Imatge
  Primer de tot, hauries de saber que és la gelosia i si serveix d'alguna cosa a l'amor. La gelosia per mi és són un sentiment de malestar causat per la sospita o temor que la persona estimada, li sigui infidel o bolqui el seu afecte en una altra persona, aquesta és la definició d'Internet, però per un mateix què és?, per mi la gelosia són inseguretats nostres sobre el nostre cos o personalitat, que veiem en altres persones que nosaltres no hi tenim, això ens provoca que la nostra parella, amistats, familiars volguessin abans que nosaltres perquè pensem que són millors que nosaltres, no només hi ha gelosia en la parella, sinó amistat, família... La solució aquesta sensació que hi tenim, principalment seria solucionar aquestes inseguretats, insatisfaccions amb un mateix, aquesta necessitat de comparació amb les altres persones, treure del cap el disseny de la societat i arribar al punt on ets sentis tu mateixa sense aquestes sensacions negatives. Una altra solució seria parl...
Més informació