EL PLAER DE PENSAR

Moltes persones són capaces de dibuixar, pintar i tocar un instrument bé. Però no totes aquestes persones fan art. Fa anys encara es considerava que per fer art has d'estar una mica boig, viure en el teu món sense que ningú t'entengui, un pensament que s'ha abandonat amb les generacions i, per desgràcia, vivim en el moment de la història en què per fer art simplement has de tenir talent. Aquest és un pensament erroni. Per fer art no és necessari que dibuixis bé, que tinguis coneixement expert en tocar una flauta o ballar bé, simplement has de voler representar alguna cosa. Dona igual si les altres persones no entenen el missatge, que pensin que és un llenç sense sentit, en el cap de l'artista ha de tenir un sentit, una coherència interna. Un gran exemple d'això arribaria a ser la música actual. És un fet que es busca principalment un bon "ritme" més que una lletra coherent i amb sentit propi, en la que el músic representi un sentiment, ideologia o una inju...

Els avanços tecnològics són una cosa que tots l'hem experimentat en la darrera època de la revolució tecnològica. Quelcom que fa que la nostra vida sigui més senzilla, però que pot ser perillós perquè el perill de la singularitat tecnològica és una cosa que sempre és present al món això es pot veure amb les IA, que ara mateix són més intel·ligents que moltes persones. Actualment això ha fet que crear una limitació a la tecnologia perquè podria ser perillós deixar que avanci. Superar una IA al seu màxim nivell és una cosa gairebé impossible: ara imagina això però en soldats amb intel·ligències més avançades, seria el perfecte per a les potències mundials soldats que no senten... però perillós perquè potser la humanitat desapareixeria irremediablement. 

  L'egoisme no és sinó, una manifestació de la necessitat de tenir l'interès d'un mateix com a finalitat principal en les accions morals i empàtiques. Aquest concepte es pot presentar en molts aspectes de la vida i pot ser molt variat. Majoritàriament, en situacions de perill o de necessitat, es prioritza el benestar d'un mateix abans que els de les altres persones que estan patint el mateix que tu, perquè és instint natural de supervivència. En canvi, si en aquesta situació s'hi impliqués també la teva família, imposaries les necessitats de la teva família a les teves, sense donar importància a la gent que no és del teu cercle familiar o de coneguts. Això crec que no és una forma d'egoisme, perquè al final, a la vida has de prioritzar coses davant d'altres, com per exemple, quan fas nous amics. Sempre hi haurà persones que, seran més significatives que altres i preferiràs protegir i defensar més a aquesta persona, que no a un company teu de classe al que no...

  L'enveja és el sentiment o estat mental que té lloc quan es desitja el que l'altre té i nosaltres no tenim. Tota persona coneix aquest sentiment de primera mà, això és degut al fet que vivim en un món competitiu on la societat ens imposa que sempre hem de ser els millors en tot el que fem. El nostre entorn ens incita a ser envejosos i voler-ho tot, però, fins a quin punt és natural això? Sentir-se així, perjudica molt més a la persona que el sent que no l'envejat. Sentir enveja provoca ser infeliços, i deriva a altres sentiments com impotència o inferioritat, i pot provocar fins i tot malestar físic. No és fàcil canviar-ho. Des de ben petits, el món que ens envolta ens ensenya l'enveja i mai se'ns parla que no és agradable ni bona, i que el millor seria frenar-la abans de temps. És per això mateix que les persones tendim a creure que sentir enveja és part de ser humans, però en realitat anem molt desencaminats amb aquest pensament. Però, que entenem per sentiment ...

Segons Sigmund Freud (1856-1939), sentim gelosia quan tenim la sensació que algú ens pot robar l'objecte de la nostra possessió, el que és gelós és una persona possessiva que vol disposar de la seva parella com si fos de la seva propietat. Quan hi ha un sentiment de pèrdua d'un ser estimat Freud, parla d'un camí i d'un procés en el qual la persona ha de treballar el dol. L'única forma de treballar aquella pèrdua és admetre que és irreparable. La gelosia com bé diu Freud sorgeix quan percebem una tercera persona com una amenaça que posa en perill la nostra relació sentimental. També mostra molta inseguretat per part de la persona gelosa, demostra que té por, que és insegur/a, que no confia en la seva parella i té una gran falta d'autoestima. Si una persona és segura de si mateixa i té confiança en la seva parella, no té per què tenir gelosia. Sap quenella no és de la seva propietat i, per tant, no ha de procurar que una persona externa se la robi (perquè no es po...

Aquesta pandèmia ens va canviar la vida, ens va donar una nova rutina i poques esperances, mai hauríem pensat que algú ens obligaria a portar una mascareta la majoria del nostre dia, que seria una salvació i no podríem viure sense ella, i ara, ja n'estem farts, la mateixa rutina cada dia, estant cohibits a casa, ara volem sortir a donar un passeig i no haver de recordar que en cinc mesos només un dia ens va donar el sol. Ara ens preocupem més pel nostre voltant, és obvi, hem estat a punt de perdre-ho tot, ara sabem quines són les amistats que més ens aporten personalment, eren les que quan estàvem tots amb por, ens ajudaven, animaven i sobretot s’enrecordaven de nosaltres. Tenim ganes de rebel·lia, de poder tenir control de la nostra vida, estem avorrits d'estar a casa amagats i en soledat. Ara, volem gaudir a l'exterior, deixar la por a casa i juntar-nos sense restriccions amb els qui estimem més. Hem abandonat els diners per les targetes, adoptem més animals perquè les fa...

L’amor romàntic realment és un conjunt de sensacions i emocions, ple de creences, intencions, normes, mites... Però construïm el seu significat a mesura que anem creixent, a través d’experiències, dels valors, la cultura, les creences i els ensenyaments de les persones significatives i de la influència del nostre entorn, per exemple abans es tenia una altra visió de la parella i de l’amor. No estimen igual a la Xina que al Marroc, a Argentina o a Sibèria. L’Església catòlica va decidir assumir Sant Valentí (que era una antiga festa pagana sobre fertilitat), i més recentment el capitalisme ha decidit convertir-ho en l’excusa perfecta per demostrar tot l’amor que sentim cap a la nostra parella, consumeixin massivament, sigui amb objectes o amb activitats (sopars, escapades...) i si no fas res en aquesta data, és senyal de no voler a la persona amb qui has decidit compartir una relació. Alguna cosa semblant ocorre amb el Nadal. La clau és ser conscients de com estem estimant, perquè això ...

He agafat aquesta pregunta perquè jo considero que la meva perspectiva de vida no seria ara mateix aquesta si no fos per la pandèmia. Abans de la COVID-19 no se'ns passava pel cap la idea que haguéssim de passar per una pandèmia mundial, érem feliços i no pensàvem mai que de cop un dia ens tanquessin a casa i ens privessin de totes les activitats i relacions diàries que teníem durant la nostra rutina. Però sí! Va passar, i en el moment en el qual passa és quan li dones aquell valor que no li has donat mai a les teves activitats i relacions quotidianes. Realment, vius una situació surrealista on et sents sola i trobes a faltar tot allò que mai havies trobat a faltar. Durant la pandèmia vius situacions surrealistes, les videotrucades amb les teves amigues en comptes de veure-les, quan sortíem a aplaudir al balcó; el simple fet que tot el món estigui tancat a casa i els carrers totalment buits.  Al llarg d'aquesta situació em vaig adonar de tot el mal que fem al món, de com els an...

Molts de nosaltres estem acostumats a escoltar a familiars dient que hi ha llocs al món on la gent ho està passant molt malament i que no tenen aigua, menjar o una simple joguina per jugar. Sincerament, no estic d'acord a utilitzar el nom d'uns països o parts del món per aconseguir un cert benefici com podria ser: Que un nen petit s'acabi el menjar o no voler gastar diners en joguines, un món de coses que avui en dia, actualment al segle XXI, se segueixin utilitzant aquests fets. També m'agradaria fer una petita crítica social sobre uns tipus de persones en concret. He de dir que a les notícies constantment veiem a persones patint guerres, abusos... però per desgràcia darrere de tot això hi ha persones aprofitant-se d'unes altres, o bé per aconseguir diners o bé per aconseguir prestigi social. Ficant excuses com podrien ser que a altres països no estan infringint els drets humans o que tot això és conseqüència de guerres que es pateixen al món constantment. Per això...

  Durant la pandèmia es va començar a donar importància en els joves quan ens van dir que havíem d’estar tancats a casa durant 14 dies. Va ser una tonteria, dues setmanes de vacances que passaríem a casa però aquest dies es van anar allargant i la nostre preocupació per poder gaudir dels caps de setmana pel poble, els plans amb amics... s’havien parat.  De cop va sorgir la impaciència i sobretot la preocupació i la por davant de la incertesa de com serà la nova realitat. Vam entrar en una nova vida: ens vam enganxar a la pantalla intentant arribar a sentir a les persones que estaven a l’altra banda d’aquesta i vam pensar que això mai acabaria. La situació de la pandèmia ens ha canviat la manera de veure-ho tot, no ella sola sinó les persones que han aparegut amb aquesta. Durant tot aquest temps ens limitàvem a aprofitar al màxim la nostre casa i les persones amb qui convivíem i això a molts ens va poder unir o separar. Vivíem diàriament al mateix lloc, les mateixes quatre pare...

 Hi ha diferents tipus de malalties, i estem acostumats a donar molta importància a les que només afecten el cos, ja que et poden arribar a canviar físicament. A més a més, sabem que hi ha malalties mentals (depressió, ansietat, trastorn de la conducta,etc) que  afecten directament a la ment i també són molt importants. Però, i les malalties que afecten el cos (malalties de la pell, càncer, etc.) també poden afectar mentalment? Penso que una malaltia que ataca directament al cos, òbviament també pot perjudicar mentalment, ja que pot fer que tinguis menys autoestima, i per dir-ho d’alguna manera, això fa que (en alguns casos) puguis arribar a tenir una malaltia mental. Pensant podem arribar a la conclusió que sí que afecta mentalment, però indirectament, és a dir, la malaltia que perjudica el cos no comporta afectar també mentalment, sinó que d’alguna manera és un efecte secundari.

  Aquesta qüestió fa temps que es planteja per part de filòsofs contemporanis i una part de la població preocupada pel seu futur i el dels seus. Aquesta part a peu de carrer, no argumenta amb prou determini i racionalitat sobre per què o no els fa més lliures dur, per exemple, un dispositiu mòbil o no. Jo estic al bàndol de què els avenços no ens atorguen més llibertat. En primer lloc, la revolució tecnològica dels últims temps ha sobrepassat la línia dels valors morals. Ara la pregunta... Per què? Molt senzill. Avui en dia tothom que estigui integrat en la societat duu amb ell un telèfon mòbil, tauleta, ordinador portàtil, etc... Amb ell mateix. Aquests, lluny de cuidar la nostra intimitat, tenen el micròfon, ubicació, etc. Activades en tot moment. Encara que nosaltres les haguem desactivat en les opcions. Aquest fet comporta en què en tot moment ens estan escoltant i són conscients de la nostra ubicació en temps real. En el passat, es va demostrar que Trump quan va guanyar les se...

 

Avui en dia el canvi climàtic està molt present en les nostres vides, ja que poc a poc la situació ha anat empitjorant i avui en dia està al límit. Jo crec que això ho podríem haver evitat fa anys, però encara podem fer coses per solucionar-ho.  La primera cosa que podem fer i que és molt important és reciclar, perquè es pot estalviar els recursos naturals i d’aquesta manera ajuda a conservar els boscos. També es poden fabricar nous productes amb materials reciclats.  Una altra cosa és disminuir l’ús del cotxe i anar més en transport públic o comprar un cotxe elèctric, perquè el cotxe fa que s’acumulin els gasos a l’atmosfera provocant l’escalfament global.  En conclusió, no hem d’ignorar més el canvi climàtic perquè cada cop està pitjor. Si tots canviem petites coses per altres millors, ajudem al món a què sigui millor i a què puguem sobreviure nosaltres mateixos. També amb l’ajuda de l’educació podem fer que les pròximes generacions estiguin millor informats i intentin ...

  Què és el amor? Aquella força sobrenatural, que segons passen els segles diuen que és capaç de fer qualsevol cosa per ell. Però hi és veritat que en el amor tot és bonic, jo penso que no.  Hi ha una part negativa quan ens volem enamorar d’alguna persona els gelos, aquesta nova emoció que la desenvolupem quan estimem una persona, un objecte, una amistat, etc…. De vegades no pot ser un sentiment bo.  Que són els famosos gelos? Jo els distingeixo en dues fases: la primera per a mi seria el sentiment de gelós per por a perdre la persona, que aquest sí que podria ser un senyal d’amor, i l’altre que seria tot el contrari.  L’altra part del gelós seria quan ens posem a pensar en tenir parella i aquella persona que pot ser que al principi no tingui res de gelos en comenci a tenir, i pensis que és perquè t’estima més, però en segons quins casos aquella persona desconfia de tu i aquella gelosia acaba transformant-se en possessió i ja no seria amor. Podem pensar que aquella p...

  La gelosia és un sentiment que tots tenim dins, uns de més i altres de menys. Algun cop tots ens hem sentit gelosos ja sigui per una persona, per algun material o per alguna situació que nosaltres voldríem que ens passes. La gelosia pot ser bona fins un punt, estar gelós per una causa bona , com estimar a algú i pensar que ell/a podria estimar a un altre. Això es una senyal d’amor, el estimar tant a algú que et provoca tindre por de perdre’l o que et canviïn. Ens podem sentir així quan el nostre cap pensa que pot haver altre millor que tu, que poden preferir a l’altre persona abans que tu. Si estàs gelós per un amic, un familiar o una parella esta clar que l’estimes i que es important per a tu, en aquest cas la gelosia si es una senyal d’amor.

 La gelosia són uns sentiments que tenim respecte cap a algú quan ens agrada aquesta persona, és a dir, aquest sentiment ressalta quan ens sentim amb sospites o temor cap a la persona que ens agrada, ja que si estan en una relació pot causar infidelitat. En primer lloc, depèn de quin tema, es poden observar diversos tipus de gelosia, com la gelosia manifesta, ocults i patològics. En una relació, solen utilitzar-se aquesta tres gelosia per desconfiança o infidelitat cap a la seva parella, és a dir, aquests principals tres gelosies poden donar empipaments, actituds grolleres amb retrets, però també poden donar conseqüències negatives d'angoixa, depressió, estrès, nerviosisme... Pel que a vegades és bo saber i reflexionar sobre això quan ens succeeix alguna cosa semblança en les nostres vides. En segon lloc, parlaré sobre el tema que he triat respecte a la societat d'avui dia. Aquest sentiment en realitat és oposat al què se'n diu amor, ja que si una ment pot ser gelosa no pot...

  Des de l'any 2019 estem vivint en una pandèmia mundial anomenada Covid-19, aquesta malaltia ens va fer estar tancats dos mesos a casa sense poder sortir, socialitzar, fer vida normal... La COVID-19 és la malaltia causada pel nou coronavirus conegut com a SARS-CoV-2. L'OMS va tenir notícia per primera vegada de l'existència d'aquest nou virus el 31 de desembre del 2019, en ser informada d'un grup de casos de «pneumònia vírica» que s'havien declarat a Wuhan (República Popular Xina). En aquests moments podem dir que la pandèmia ha marcat un abans i un després de les nostres vides. Perquè realment tots nosaltres després de sortir del confinament ens hem adonat de la importància que avui dia ens fa falta la rutina, el fet de tenir un ritme a la nostra vida constant, el significat de les amistats i de sobretot de la família. Valorar a les persones que ens envolten dia a dia, cosa que anteriorment no es feia, però després d'haver patit aquesta sèrie de problemes ...