SHADOW, La pandèmia... quan vam aprendre a parlar, a sentir i a escoltar...
Durant la pandèmia es va començar a donar importància en els joves quan ens
van dir que havíem d’estar tancats a casa durant 14 dies. Va ser una
tonteria, dues setmanes de vacances que passaríem a casa però aquest
dies es van anar allargant i la nostre preocupació per poder gaudir dels
caps de setmana pel poble, els plans amb amics... s’havien parat.
De cop va sorgir la impaciència i sobretot la preocupació i la por davant de la
incertesa de com serà la nova realitat. Vam entrar en una nova vida: ens
vam enganxar a la pantalla intentant arribar a sentir a les persones que
estaven a l’altra banda d’aquesta i vam pensar que això mai acabaria.
La situació de la pandèmia ens ha canviat la manera de veure-ho tot, no
ella sola sinó les persones que han aparegut amb aquesta. Durant tot
aquest temps ens limitàvem a aprofitar al màxim la nostre casa i les
persones amb qui convivíem i això a molts ens va poder unir o separar.
Vivíem diàriament al mateix lloc, les mateixes quatre parets i les mateixes
veus. Ens va saturar però sempre teníem a aquella persona que ens
calmava, que ens passàvem hores parlant amb ella. La quarantena ens va
ensenyar a parlar, a sentir i a escoltar. Els mesos no avançaven i només
sabíem que no teníem un dia en què podríem tornar a sortir i viure
la vida anterior que ja ni normalitzàvem.
Quan vam començar a sortir no reconeixíem aquelles cares, portaven un
filtre a les boques que no ens deixaven fer petons i una pantalla protectora
de por que no ens permetia abraçar. Es veien les distàncies entre la gent
quan el primer que volien fer era demostrar el molt que es trobaven a
faltar. Vam estar esperant ben bé mig any per poder estar amb aquella
persona, fer-li un petó i explicar-li tot el que havia passat. No trobaves a
faltar aquella pantalla que us separava, aquella que quan estaves tancada
tant t’apropava a ell. Durant tot aquest temps vam conèixer a gent que no
sabíem ni el seu nom i vam oblidar a aquella que buscaves cada dia a
l’institut. Ens vam conèixer a nosaltres mateixos i com volíem viure el que
teníem per davant.
Totes aquelles responsabilitats que ens treien les festes, els sopars als
restaurants, els plans... ens les van treure, ens vam quedar sols, cara a cara
amb aquelles responsabilitats que sempre intentàvem evitar. Ens van
deixar amb nosaltres mateixos. Estàvem massa en contacte amb els
nostres propis pensaments sense distraccions. Això ens va afectar
psicològicament i aquests són els canvis que hem pogut experimentar
gràcies a la pandèmia. Sempre podem posar en dubte si ho agrairem o no
però mai qüestionarem que la pandèmia va ser un abans i un després, en
el nostre dia a dia, en el nostre propi coneixement i com relacionar-nos
amb els altres.




Jo, Laia, trio SHADOW com a tercer premi pels motius següents:
ResponElimina- Està molt ben redactat
- Té un nivell de profunditat i el text és totalment veritat, qualsevol de nosaltres pot sentir-se identificat/da amb el text
- Parla de la pandèmia, qual tots hem viscut i fa reflexionar
Jo, Edurne li dono el 3r premi perque coinsidero que es un text:
ResponElimina-adecuat per llegir-ho.
-realista.
-parla de sobre la `pandemia que hem viscut.