WILL GRUN, Per què serveix la filosofia?

 

El primer que hem de saber és: què és la filosofia? Com bé la defineix la Universitat d'Oxford és el conjunt de

reflexions sobre l'essència, les propietats, les causes i els efectes de les coses naturals, especialment sobre l'home i

l'univers. El seu origen el situem en l'Antiga Grècia i el terme va ser probablement encunyat per Pitàgores. Cal

destacar també la importància de la filosofia com a base i punt d'inici per al desenvolupament de la gran majoria de

les ciències modernes.

Enfocant-nos en el que en aquest assaig ens concerneix, podríem dividir-lo en les dues principals postures respecte

la pregunta plantejada: la gent que considera que té utilitat i tracta de buscar-la pel que ja li està atorgant una pròpia

utilitat, i d'altra banda aquella que la considera inútil (sol passar entre la gent que l'estudia com a matèria, més tard

aprofundirem en això).

Durant aquest assaig podreu descobrir la utilitat de la filosofia i adonar-vos de la gran ignorància que es comet en

considerar aquesta ciència com una cosa inútil, ja que com llegireu hi ha molts arguments que ho rebaten i donen

suport a la utilitat de la filosofia.

Comencem d'una manera molt simple, dir que la filosofia no serveix per a res és ja una afirmació filosòfica. I ho és

perquè es tracta d'una convicció que assumeix que tant l'utilitarisme com el positivisme són veritables i definitius.

L'utilitarisme perquè es sosté que només té valor allò que de manera mesurable, produeix la major quantitat de

felicitat possible, i el positivisme perquè s'accepta que el veritable coneixement és el científic, el que es basa en

l'experiència empírica. En considerar que la filosofia no encaixa en aquests paradigmes es “dedueix” que no serveix.

A la filosofia la hi titlla d'inútil per a la transformació el món. No obstant això, convindria preguntar si eliminar-la de

la vida social comportaria acabar amb l'atur, amb les malalties i aconseguir que l'economia prosperés per a tots i amb

justícia. Si fos així, no hi ha dubte que seria un gran encert filosòfic apartar-la. La raó de ser de la filosofia, com la de

la resta de les humanitats, és una altra. Té a veure amb l'exploració de les experiències personals i comunitàries que

construïm i els conceptes que les regeixen, per exemple, els de l'utilitarisme o positivisme.

Que es consideri que la filosofia no serveixi per a res és en el fons una bona notícia. Significa que no s'acomoda als

imperatius del paradigma de veritat dominant ni a la voluntat de reduir tot a una sola lògica de vida. Podríem afegir-

li el simple fet que en generar-nos aquest dubte, ja que se li està donant la utilitat de generar dubte i obligar-te a

discórrer i pensar.

Deixant de costat l'acte de rebatre la postura negacionista enfoquem-nos en els molts factors que són determinants

per a reforçar la utilitat de la filosofia.

“Pot semblar que avui, quan la ciència ocupa la primacia en el coneixement, la filosofia és una cosa superada; però

la filosofia toca l'essencial de l'ésser humà i està constantment actualitzant-se; la filosofia desenvolupa el pensament

crític, reflexiu, analític, amb una visió ètica i orientació moral que proporciona recursos per a viure millor a títol

individual; però també serveix per a reunificar el coneixement, perquè el saber està cada vegada més parcel·lat i

especialitzat i la filosofia, pel seu caràcter multidisciplinari, és com la mare de totes les ciències, és la que aporta

conceptes per a fomentar el diàleg i els vincles entre l'art, la religió, la biologia, la tecnologia, etcètera” deia el cèlebre

professor de filosofia Joan Méndez en una entrevista a La Vanguardia.

Aquestes paraules són realment interessants ja que ens convida a considerar la utilitat de la filosofia des d'un punt

intangible, valorant els bons efectes que produeix en la nostra ment. És bastant precís considerar aquesta ciència té

un paper fonamental en la societat i ha també molt a aportar a les pròximes recerques científiques, com justament

afirmen científics d'universitats de prestigi mundial.

Estem acostumats a parlar de la filosofia amb conceptes molt abstractes: el bé, el mal, la moral etc. Però és realment

curiós investigar una mica sobre el que parlen alguns dels més importants filòsofs de la història. Per exemple, *André

Compte-Sponville, considerat el millor filòsof francès contemporani parla en els seus llibres principalment de la vida

quotidiana, sense obviar els esments que realitza cap a Plató, Kant, Sèneca... i en l'ultimo dels seus llibres reflexiona

sobre els diumenges, les vacances o la moda entre diversos temes. Per això no podem reduir-nos a afirmar que la

filosofia només serveix per a divagar de temes abstractes que realment no afecten les nostres vides quotidianes.

En la societat actual hi ha un declivi de les religions i de les grans ideologies; basta pensar en el pes que tenia el

catolicisme a França o a Espanya fa només unes dècades, o en el pes del marxisme en els anys 60 i 70; i quanta menys

religió i menys ideologia tenim, més necessitem de la filosofia, perquè cal buscar respostes a les preguntes que tot

ésser humà es fa i que abans ens venien donades des de la religió o la ideologia; donar resposta a aquestes preguntes

és filosofar.

La filosofia és aquesta doctrina que ens ajuda a trobar resposta a aquestes preguntes que a priori semblen trobar-se

sense solució i que en general suposàvem o crèiem en funció a unes religions. Aquestes respostes eren incertes i

basades en meres creences, però la filosofia tracta, i en moltes aconsegueix, trobar-li una resposta verídica.

Una altra gran utilitat que té aquesta doctrina és la de guiar-nos i il·luminar-nos. Sense la filosofia ens hauríem perdut

el que anomenem lògica (Aristòtil va ser el primer a analitzar les diferents maneres d'argumentar que tenim els

humans, va mostrar les regles d'una bona deducció i ens va donar les eines per a poder construir argumentacions

amb validesa), i sense la lògica ens faltaria la llum racional necessària per a analitzar els discursos i detectar les

fal·làcies, arguments amb només aparença de validesa.

Ens fa analitzar d'una manera racional la totalitat de les coses i genera una capacitat d'anàlisi que en general no

adquiriríem si no estudiéssim filosofia. La capacitat d'anàlisi que es genera és tan elevada que com va dir *Popper,

és possible detectar que alguna cosa és fals però no és possible demostrar la veracitat d'alguna cosa i això ens

demostra que ser capaces de localitzar un error ja és un procés filosòfic.

«Per a viure l'home ha d'actuar; per a actuar, ha de prendre decisions; per a prendre decisions, ha de definir un codi

de valors; per a definir un codi de valors ha de saber què és i on està. Necessita metafísica, epistemologia i ètica...

Filosofia. No pot escapar d'aquesta necessitat».

Aquesta cita de Ayn Rand, filòsofa estatunidenca, ens porta a un altre argument més que reforça la utilitat de la

filosofia. Aquesta ciència és considerada com l'origen i la base de totes les altres ciències que han anat sorgint de la

filosofia.

La filosofia abasta un camp de coneixement tan ampli que ha servit i serveix de referència per a la resta de ciències

que estudien diferents aspectes de la realitat que aquesta abasta com la metafísica, l'epistemologia o l'ètica entre

molts.

“No crec que la filosofia garanteixi la felicitat, però sí que garanteix una existència més intensa. Assabentar-se, encara

que se sofreixi, sempre és millor que viure en la inòpia».

Aquesta interessant cita realitzada per Manuel Cruz comenta un aspecte molt important i és que la filosofia li dona

sentit a la nostra vida, ens aporta motius i raons per a buscar coses i investigar sobre elles, i que a pesar que no

sempre ens surtin com ens agradaria li atorga aquest picant fent que la nostra existència no resulti tan avorrida com

insignificant.

A manera de conclusió, podem afirmar(tenint en compte que només i tan sols la filosofia podria arribar en algun

moment a confirmar que és verídic) que la filosofia te una llista innomenable d'utilitats i que aquell que pensi el

contrari és un mer ignorant que ni s'ha molestat a tractar de saber si aquesta doctrina tènia o no utilitat. Com bé ha

estat demostrat en aquest assaig, la filosofia és altament útil, i no és una cosa modera, porta sent així durant milers

d'anys des del seu començament. M'agradaria afegir a manera de consell, que si en algun moment creus que

alguna cosa no és útil, és perquè realment no has sabut buscar-li la seva utilitat ja que tot i absolutament tot val per

a alguna cosa, i si el teu no ho hagis és perquè la teva cerca ha estat insuficient. “La filosofia és un llenguatge

fonamental per a aprendre a pensar de manera crítica. La filosofia no és útil o inútil, és necessària».