VERITAS WHISPERER, Totes les accions humanes estan impulsades per l’egoisme?

 L'egoisme no és sinó, una manifestació de la necessitat de tenir l'interès d'un mateix com a finalitat principal en les accions morals i empàtiques. Aquest concepte es pot presentar en molts aspectes de la vida i pot ser molt variat.

Majoritàriament, en situacions de perill o de necessitat, es prioritza el benestar d'un mateix abans que els de les altres persones que estan patint el mateix que tu, perquè és instint natural de supervivència. En canvi, si en aquesta situació s'hi impliqués també la teva família, imposaries les necessitats de la teva família a les teves, sense donar importància a la gent que no és del teu cercle familiar o de coneguts. Això crec que no és una forma d'egoisme, perquè al final, a la vida has de prioritzar coses davant d'altres, com per exemple, quan fas nous amics. Sempre hi haurà persones que, seran més significatives que altres i preferiràs protegir i defensar més a aquesta persona, que no a un company teu de classe al que no tens tanta estima. 

En l'altra cara de la moneda tenim a les guerres. Els polítics són els que inicien les guerres ja sigui per un conflicte econòmic, per interessos en recursos naturals d'una zona o per motius ètnics. Tots aquests conflictes, conseqüentment, els que pateixen els horrors de la guerra són els civils. Persones innocents que no tenen res més a fer que fugir, abandonant familiars, el seu habitatge i les seves possessions. En canvi, els polítics emprenedors de les guerres, no fan res per evitar-les, perquè posen els seus interessos per sobre la mort i desesperació de milers de persones. Aquest sí un exemple acció egoista, per poses les teves necessitats i interessos per sobre de la vida de moltes persones.

En conclusió, els actes de les persones són egoistes segons les intencions i maneres de fer l'acció. També és un factor important, el que estàs anteposant a les teves necessitats.