Rydolon, Més enllà de la mort

Alguns definirien la mort com l’antònim de la vida. Altres la definirien com

un complement necessari d’aquesta, ja que sense la mort la vida no es

podria considerar com a tal.

La mort és, en termes biològics, inevitable. Els nostres avantpassats ja

n’eren conscients i no van trigar a tractar de comprendre el seu significat.

Les religions, per exemple, ho van interpretar com la porta a una altra

realitat a la qual ens referirem com el més enllà. Aquesta creença establia

la convicció d'una vida més enllà de la mort.

Des d'un punt de vista força més escèptic, potser la lògica planteja alguns

dilemes: Igual que abans de nàixer no es considera l’existència del més

enllà perquè mai hem existit, quan morim seria igual de normal pensar

que no anem a enlloc després de la mort.

Ja que la vida no tindria sentit sense la mort, es podria dir també que

aquesta última no tindria sentit sense la vida. La necessitat dels dos

termes en la mateixa proporció en l’existència de qualsevol ésser viu és

clau: No podem morir abans de viure, i tampoc podem viure sense acabar

morint. Des d’aquest punt de vista, una vida més enllà de la mort trenca la

redundància ja que, estant morts, no podríem considerar una altra vida.

En definitiva, emparant-me en la justificació que he utilitzat, no vull tocar

justificacions científiques ni afers espirituals, puc deduir que possibilitat

d’un més enllà posterior a la mort és inviable, a l'igual que ho seria la

contradicció d’existir després d’haver deixat d’existir.