FILO CAMALEONA, Parar la vida, reflexionar sobre el món... : efectes de la pandèmia

He agafat aquesta pregunta perquè jo considero que la meva perspectiva de vida no seria ara mateix aquesta si no fos per la pandèmia.

Abans de la COVID-19 no se'ns passava pel cap la idea que haguéssim de passar per una pandèmia mundial, érem feliços i no pensàvem mai que de cop un dia ens tanquessin a casa i ens privessin de totes les activitats i relacions diàries que teníem durant la nostra rutina. Però sí! Va passar, i en el moment en el qual passa és quan li dones aquell valor que no li has donat mai a les teves activitats i relacions quotidianes. Realment, vius una situació surrealista on et sents sola i trobes a faltar tot allò que mai havies trobat a faltar. Durant la pandèmia vius situacions surrealistes, les videotrucades amb les teves amigues en comptes de veure-les, quan sortíem a aplaudir al balcó; el simple fet que tot el món estigui tancat a casa i els carrers totalment buits. 

Al llarg d'aquesta situació em vaig adonar de tot el mal que fem al món, de com els animals salvatges sortien sense por al carrer, quan els dofins es van apropar al port de Barcelona, en Venècia l'aparició de peixos... I m'ho vaig plantejar... El món sense nosaltres, seria millor? Tristament, sí, nosaltres hem sigut els que hem desenvolupat aquest món tal i com és actualment, però realment, calia arribar fins aquest punt? Aquest punt que els animals surten quan no hi estem, això és com un petit exemple de tot el que hem causat en el nostre planeta.

També una de les coses que més em va fer obrir els ulls durant aquells temps va ser adonar-me de la sort que tinc de tenir tot el que tinc; menjar, llar, salut i família que pot complir amb totes les meves necessitats. 

Ja que veia les notícies, o em posava jo a pensar directament: I els nens sense diners? Sense llar? Com s'ho fan? La gent del carrer no tenia on anar ni on comprar... En el terreny educatiu, els nens que van perdre el curs perquè no tenien les eines necessàries a casa, perquè tot era virtual. Va ser un altre forma més d'adonar-me que he de valorar més les coses quan les tinc.

Per últim, el que més em fa reflexionar de tot, va ser el gran increment de problemes mentals que es van desenvolupar durant la quarantena. Els casos de depressió i ansietat van incrementar un 25% al món, trastorns de la conducta alimentaria (TCA) uns 400.000 en Espanya, de les quals 300.000 són joves adolescents. Aquestes dades són molt impactants, tot això té a veure amb tot el temps que vam estar sols i la gran influència que les xarxes socials van tenir cap a nosaltres; els vídeos d'esport per no deixar de costat la "vida sana", els cossos perfectes (normalment editats) al vídeos... Tot això junt, un adolescent sol a l'habitació, no sap com portar-ho.

Llavors aquí hi ha quatre termes als quals he arribat gràcies a la pandèmia:

- primer, a gaudir les coses quan les tenim, 

- segon, que el planeta estaria molt millor sense nosaltres i el gran impacte que hi ha quan no hi estem, 

- a ser molt més agraïda amb tot el que tinc i 

- per últim, el dèbil que és la ment jove, i la gran influència de les xarxes socials.

Així doncs, la meva perspectiva ha canviat, de manera que intento valorar més totes les petites coses "normals" del meu dia a dia, cuidar i ser conscient que el planeta no només és dels humans i l'hem de cuidar perquè és la nostra llar. I per últim, però no menys important, a no deixar que les xarxes socials influeixin tant en els meus pensaments i autoestima.