EXIT, Valorant les petites coses

 Depèn de a qui preguntis, la millor o la pitjor etapa de la seva vida. 

Probablement, si preguntes a un nen de vuit anys, et dirà que va encantar-li tenir un estiu de sis mesos i què no anar al cole li va semblar genial… en canvi, un adolescent d’uns quinze et diria que al principi li “molava”, però que després va començar a trobar a faltar sortir… Un adult et respondria que el teletreball agoviaba i un pobre avi que n’estava fart d’estar a casa.

Tot això són punts de vista, però crec que al cap i a la fi a tots ens va afectar la pandèmia, tres mesos tancats a casa sense contacte amb les persones, tant les que estimem com els desconeguts, són durs. Però ja no només parlar d’aquests tres mesos que, realment, només foren l’inici de tot això, sinó també parlar del després, tota aquesta eternitat amb restriccions, limitacions, prohibicions tan dures…

 Ha estat una etapa molt dura de la humanitat però també ha tingut les seves coses bones i ens ha donat bons aprenentatges.

 Gràcies a la pandèmia hem après a valorar les reunions amb grups grans, també a donar-nos compte de que encara que tinguem als nostres cosins, tiets, avis a prop, és important visitar-los sovint ja que quan no es pot, els trobem molt a faltar. Ara gaudim més les sortides familiars o amb amics, el sortir de festa, viatjar, conèixer a gent nova… fins i tot només les petites xerrades en bancs del poble menjant pipes i rient fins tard amb la gent que estimes.

Gràcies a la pandèmia, per molt dura que hagi estat, hem après a valorar les petites coses i acontentar-nos amb menys, que en realitat és més.