COSMOS, És l'absència d’evidència de vida extraterrestre la prova de la seva no existència?

 La humanitat, des de temps immemorables, ha desenvolupat un paper

protagonista espectacular en els avenços tecnològics mostrant que l’ésser

humà és el centre de l’existència de totes les coses dins del nostre cosmos,

perquè nosaltres som qui vam trobar i descobrir el nostre entorn gràcies a la

intel·ligència i esforç de la nostra raça. Però... creus que tot això sona molt

heroic, o que estem celebrant una gesta protagonitzada per un tipus de vida

molt complexa que porta observant-nos des de que érem uns micos?

L’home sempre ha associat l’existència inequívoca de la matèria visible amb el

sentit que permet adonar-nos del nostre entorn: la vista. Subjectivament

sembla una lògica un tant ambigua, ja que molts dels descobriments duuts a

terme per l’ésser humà han aclarit que la prova de l’existència de la matèria

que es troba al nostre voltant, mostra un comportament estrany imposat per

les lleis de la natura que fan la necessitat de l’ingeni en lloc dels nostres propis

ulls. I penso que aquest mateix raonament pot traslladar-se cap a probables

civilitzacions de l’Univers... que puguin presentar aquest mateix problema.

Aquesta dificultat ens fa parlar de la paradoxa de Fermi, és a dir, la descripció

de l’aparent incoherencia de no haver detectat vida extraterrestre, encara que

les estimacions mostren que ja n’hauriem d’haver descobert alguna degut a les

seves altes probabilitats d’existir.

Després de trobar més de 5000 exoplanetes confirmats i saber que la nostra

galàxia alberga al voltant de 100 bilions de sistemes solars, no hi ha cap dubte

que molts d’aquests puguin haver presentat, o millor dit, presentin vida capaç

de veure la realitat com la veiem nosaltres.

Llavors, si tan probable és la seva presència, per què no hem rebut missatges o

intents de comunicació amb la Terra?

Precisament, aquest mateix punt es pot explicar amb el raonament inicial.

Gràcies a tots els avenços que demostren la gran dificultat de percebre coses

que no podem observar, la vida intel·ligent que està esperant a ser descoberta

tampoc ho pot fer pel simple fet que, com han evolucionat en un món

semblant al nostre, presenten una consciència i comportament tan semblant a

la humanitat que pràcticament se’ls dificulta de la mateixa manera saber per

què no s’ha pogut contactar amb un planeta com la Terra.

Responent a la pregunta principal, penso que l’única opció que té l’ésser humà

és de seguir buscant móns disponibles de característiques òptimes, que tard o

d’hora, la tecnologia alienígena com la humana evolucionaran suficientment

per trobar-se els uns amb els altres. 0, pel contrari, si aquestes civilitzacions ja

no hi són, al menys podrien haver observat com ho hem intentat.

‘’L’univers és un lloc bastant ampli. Si només hi som nosaltres, em semblaria

un autèntic desaprofitament d’espai’’.

- Carl Sagan